De tots és sabut (i les estadístiques així ho demostren), que els accidents de caiguda d’alçada es donen amb certa freqüència, tant obres de construcció com en altres tipus d’activitats, essent, a més i quan es donen, de caràcter molt greu o mortals.
Existeix normativa específica sobre els treballs temporals en alçada, el RD 2177/2004, i Inspecció de Treball i Seguretat Social considera una falta molt greu l’incompliment d’aquesta, imposant sancions importants.
Els treballs en alçada s’originen a partir de desnivells o alçades de 2 m o més. El risc de caigudes d’alçada està considerat com un risc especial i cal la presència dels recursos preventius per la comprovació de l’aplicació de les mesures de protecció previstes i l’eficàcia d’aquestes.
Quan s’utilitzen com a mesura de protecció sistemes de protecció individual contra caigudes (UNE EN 363) és necessari que els treballadors estiguin correctament formats i capacitats (formació pràctica) en la correcta elecció, muntatge, desmuntatge, ús, col·locació i revisió. Una incorrecta elecció del sistema de protecció individual, ús o muntatge erroni pot provocar conseqüències igualment greus o molt greus com no utilitzar cap mena de protecció. La “força de xoc” produïda en una caiguda sobre el sistema escollit poden causar que els seus components (elements d’amarratge, arnès, dispositius d’ancoratge, connectors, etc.) no resisteixin i es trenquin, o provocar danys severs al treballador.
Els sistemes protecció individual contra caiguda s’agrupen en sistemes de retenció, subjecció, accés mitjançant corda, anticaigudes i salvament. Per cada tipus de treball i condicions o característiques de l’entorn caldrà utilitzar un o combinar varis d’aquests sistemes contra caigudes per garantir la seguretat i salut dels treballadors.
Els treballs en cobertes i escales de mà són els que provoquen més habitualment caigudes o que existeixin falta de mesures protecció adients. Segons el tipus de coberta (inclinada, plana, transitable, no transitable, lleugera, etc.) cal utilitzar un o diversos sistemes de protecció contra caigudes per garantir la seguretat i salut dels treballadors.
En els treballs de manteniment i reparació de cobertes no transitables o lleugeres (com les formades per cairats i llates de fusta, panells tipus “sandwich” o plaques de fibrociment), cal tenir també en compte les possibles caigudes per esfondrament. Les cobertes lleugeres no estan dissenyades per suportar càrregues o persones. Sempre cal una prèvia revisió i comprovació de l’estructura existent per adoptar posteriorment les mesures preventives i de protecció més adequades, tals com xarxes sota la coberta, dispositius d’ancoratge provisionals (“línies de vida horitzontals provisionals”), passarel·les i/o baranes de protecció del perímetre de les mateixes. Cal recordar que no seria adient utilitzar dispositius anticaiguda retràctils (UNE EN 360) com sistema de protecció per cobertes lleugeres.
L’ús de les escales de mà com a lloc de treball, segons la legislació actual, és acceptat només si el nivell de risc és baix, si no cal realitzar esforços excessius, si el centre de gravetat del cos no sobresurt dels muntants de l’escala, i si per les característiques de l’emplaçament no és possible la utilització d’altres mitjans més segurs com plataformes elevadores mòbils de personal (PEMP) o bastides. Pels treballs amb escales de mà on el punt d’operació (alçada de les mans) sigui igual o superior a 3,50 m, és obligatori l’ús d’arnès de seguretat fixat un sistema de protecció anticaigua resistent (mínim 15 kN). En cas de no ser possible o factible l’ús de l’arnès pels treballs amb escales de mà caldrà buscar altres mitjans més segurs.
